Parlem amb José de molts temes que afecten concretament a La Punta, encara que alguns són també extensibles a altres barris com Natzaret.

Fem una radiografia de La Punta...

La Punta sempre ha sigut una població molt disseminada, resultat de la manera de viure pròpia d’un poble de l’Horta de València. No té un nucli definit, i per tant, com diu José, resulta complicat dotar-la d’uns serveis públics adequats, com són, segons pensa, els del barri de Natzaret. Actualment, la densitat poblacional d’aquesta pedania ronda els 4 hab/km². Però va ser a partir de l’aplicació del Pla Sud, que aquesta dispersió va esdevenir en aïllament, i La Punta només va fer que obrir ferides. Primerament pel desviament del tren cap a Barcelona, que va partir en dos el terme, i després l’autovia del Saler, que ho va fer en quatre trossos. Afirma dolgut que s’han encarregat de destruir-la per interessos polítics i urbanístics.

José explica que hi ha una gran desconeixença des de la pròpia ciutat respecte al barri, i això com a poble, és trist. Assegura que La Punta és molt més que un carrer (referint-se a l’antiga Carretera del Saler, ara Av. Jesús Morante Borràs).

Pel que fa al territori de La Punta, no hi ha sòl urbanitzable, de fet, la major part d’aquest està protegit pel PAT (Pla d’Acció Territorial).

Assenyala que l’Horta de La Punta és viva, pràcticament la totalitat es cultiva. De fet, des d’Alcaldia estan intentant activar les poques parcel·les que no tenen activitat ara mateix.

Sobre la gent que hi viu…

Abans de la construcció de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) al Port, la Punta tenia una població d’unes 6.000 persones, actualment estan en 2.691. Durant molt de temps no s’han concedit permisos per rehabilitar habitatges o construir, per la qual cosa molta gent directament ha marxat del barri.

Opina que des de l’administració anterior s’esperava que amb el canvi generacional la Punta quedara totalment despoblada i així poder especular amb el seu territori, un fet que per sort, diu, s’està començant a revertir.

“La gent ací és com una gran família”

Tant és així, que és molt comú que algun veí tinga les claus de ta casa, per solucionar qualsevol imprevist. Encara que hi ha molta gent que viu sola, José no observa una sensació d’inseguretat entre els habitants de La Punta, que saben que poden demanar-li ajuda al seu veí i aquest acudirà quan faça falta.

La confiança en el barri és tan gran que a l’estiu els veïns deixen la porta de sa casa oberta perquè córrega l’aire, sense patir gens.

José explica que sempre hi ha hagut una forta voluntat de ser un poble cohesionat i ho il·lustra a través de la processó de les festes patronals, que creua per dalt de la passarel·la del carril bici, passant per damunt d’una barrera tots junts.

Encara que gran part de la població de la Punta és gent major, aquest percentatge està veient-se reduït tant per la construcció del PAI de Moreres com per la mateixa pandèmia, que ha fet que el padró augmente en 100 persones, degut sobretot a desactualitzacions respecte a la realitat.

Pel que fa a l’activitat i els serveis de la Punta....

José descriu tres fases en la història de l’activitat productiva de La Punta, conta que antigament era una zona exclusivament d’Horta, fet que va canviar als anys 70, en què es va projectar com el nou polígon/parc industrial de la ciutat. L’última fase, com ja hem vist, és la de “parar la construcció i esperar que es degrade el barri”.

La Punta, principal es nodreix dels serveis públics de Natzaret, ja que només té el metge -auxiliar- (dos dies a la setmana durant menys de dues hores), l’alcaldia i el xalet Bartual, habilitat recentment per a acollir entre altres a l’associació d’ames de casa i consumidors.

Fins fa uns deu anys hi havia també una farmàcia i una tenda d’ultramarins, però ambdues -per diferents motius- van tancar. Diu que ara la principal activitat la dona el bar, una mecànica i una fàbrica de persianes.

“Dóna llàstima perquè veus com va apagant-se”

La majoria de gent major del barri no condueix i a la vegada el servei de transport públic és molt deficitari, i per això estar ben connectats és missió impossible.

“Si no hi ha densitat de població suficient, no s’inverteix en serveis i si no hi ha serveis,

la gent no vol viure-hi. És el peix que es mossega la cua”

José formula una queixa sobre l’apropiació per part d’altres territoris de part del seu, com és el cas d’alguns terrenys de la Ciutat de les Arts i les Ciències, que pertanyien a La Punta o el balneari de Mar Azul, que ara és de Natzaret, traient-li en part possibilitats al mateix barri.

Quant a possibles solucions...

José afirma que la situació actual no és fàcil de revertir. En tot cas, és important reforçar el teixit associatiu de La Punta, perquè esdevinga més actiu i cohesionat del que hi ha sigut fins ara, i així disposar de la suficient força per a exigir serveis públics més adequats.

Les actuacions urbanístiques més necessàries serien connectar l’Av. Jesús Morente i Borràs amb la carretera del riu i alhora, soterrar les vies, encara que només fora en un tram del barri. Està segur que fer desaparéixer el traçat del tren ajudaria a apropar als habitants de La Punta entre si, però també milloraria la connexió amb Natzaret.

Pel que fa a l’Horta, proposa adaptar la tira de contar de Castellar, una espècie d’aparador/mercat de productes de l’Horta de La Punta, que podria funcionar precisament per la proximitat amb el nucli de València.