Francisca Oyonarte és monja i, fins que va arribar la Covid, es reunia mensualment -vinculat a l’església- amb un grup de gent gran a berenar, resar i passar una estona agradable. Aquesta petita reunió els permetia a algunes persones eixir de casa i compartir temps de qualitat que d’altra manera hagueren passat soles.

“Nazaret cuenta con una buena base de tejido asociativo”

“Hay muchos pequeños grupos, cada cual con un matiz específico de trabajo y de intervención pero que se apoyan

mutuamente desde las distintas plataformas”

A nivell urbà...

Assenyala la importància que les voreres siguen suficient amples perquè qualsevol persona puga caminar còmodament. Diu que s’hauria de prestar més atenció al paviment que es col·loca a l’espai públic, ja que per exemple a la plaça moltes persones rellisquen cada vegada que plou, sobretot la gent gran. Aquests factors suposen una gran inseguretat per a la gent major, junt amb algun vehicle que passa pel barri desenfrenat i una il·luminació insuficient de l’espai públic.

Diu que tot i que Natzaret té mala fama per la droga, no creu que actualment siga un problema, potser segueix venent-se, encara que en menor mesura i, en tot cas, no suposa un augment de la violència al carrer, no pensa que la gent tinga una sensació d’inseguretat per aquest motiu.

“Para eventos colectivos se utiliza la plaza

(del Santíssim Crist de Natzaret), aunque para mi gusto es fría, le falta arbolado, más naturaleza”

Francisca pensa que no hi ha suficients espais lliures al barri.

Reflexiona sobre la potencialitat del barri, pensa que pel que fa a l’espai lliure, dos pulmons forts podrien ser la zona de Moreres i el parc del carrer del Sech que, encara que fa molt de temps que no hi va, li sembla que està mig abandonat, ja que allà solia vendre’s droga.

En ser preguntada al respecte assenyala que si els Jardins del Túria arribaren a Natzaret “sí que sería un pulmón bueno, sería una mejora significativa para el barrio”, encara que sembla que no és un espai tan assumit com a part del barri.

Sobre habitatge...

Francisca conta que moltes de les persones que fan ús del centre de dia de menors es troben en situacions complicades: habitatges molt menuts, dues famílies per vivenda o amb l’habitatge parcialment llogat, etc., “Con la pandemia se lo habrán pasado muy mal…” es lamenta.

Explica que el parc d’habitatge del barri és bastant antic i no garanteix, en la major part dels casos, l’accessibilitat de les persones grans que hi viuen, aïllant-les i dificultant enormement la seua vida en general. Conta que una de les dones amb les quals es reunia mensualment deia “si no me lo pasase tan bien, no vendría, con lo que me cuesta salir de casa”.

Parlant de transport públic…

Diu que són necessaris mitjans de transport públic més adequats i ben planificats, ficant de manifest que l’infraestructura de la línia 10 del metro -que no arriba- està molt deteriorada justament per la mala planificació.

Traient una mica de ferro a l’assumpte ens explica que ha fet quan ha hagut d’anar a l’Hospital General amb l’autobús 95:

“Me mentalizo ese día de olvidarme del trabajo y me voy a una ruta turística, porque es ciertamente un paseo precioso, pero te cuesta llegar una hora”

En tot cas, la gent de Natzaret està assignada a l’Hospital Clínic i l’autobús que hi va té molt poca freqüència, cada 30 minuts aproximadament.

Respecte a les activitats que la gent gran pot realitzar al barri…

Francisca està d’acord amb el proposat al punt 10 de l’informe de l’Estratègia Integral Participativa al barri de Natzaret, insistint en la necessària organització perquè qualsevol iniciativa funcione realment:

“Un cambio positivo para la gente mayor podría venir de la mano de un centro de día donde se promoviesen y posibilitasen actividades motoras, cognitivas, etc.”