Catalina i Damià fa més de 50 anys que arribaren al barri quan tenien 30 i 36 anys respectivament. Són fundadors, entre altres, de l’AVV del barri.

Damià és capellà i ens conta que, a través d’un grup creient, va sorgir la idea de crear l’associació de veïns i veïnes, així com posteriorment un centre de música, convençuts que la seua tasca era millorar el barri. Catalina explica que van estar al capdavant de la lluita perquè el barri gaudira d’una bona qualitat de vida.

Ens conten que participen en les activitats culturals del barri i en les de fora, ja que tenen molt bona relació amb gent d’altres barris, fruit d’haver participat durant molts anys activament en la vida associativa.

“A mi m’agradaria que l’alegria de viure que tenim nosaltres amb els nostres anys,

la pogués tindre tota la gent de la nostra edat i jo veig que falten uns elements bàsics per poder ser feliços, la veritat” (Catalina)

Catalina ens transmet la seua concepció d’una vida plena:

“Jo pense amb la quantitat d’amistats, de relacions que tinc... com és el dia del meu aniversari on moltes persones s’enrecoden de mi... del fet que jo envie un llibre i l’altre em contesta… L’ocupació que jo tinc és increïble, no faig res i alhora cada hora del dia la tinc entretinguda amb coses que em donen plaer”.

A nivell urbà…

Damià expressa un sentiment identitari que separa Natzaret de València:

“Ja fa molts anys que no vivim a la ciutat”

Els dos pensen que el centre del barri està ben il·luminat i també que hi ha suficients bancs per a poder descansar cada poc temps, com ells necessiten ara.

Més que falta d’infraestructura, el que manca -assenyala Catalina- és el manteniment d’aquesta.

De la il·luminació ens expliquen quan passegen al capvespre, se n’adonen que algunes instal·lacions estan sobre il·luminades.

Sobre els vehicles de motor a l’espai públic ens conten sorpresos que avui hi havia molt d’espai lliure al carrer de sa casa i els ha cridat l’atenció perquè estan acostumats que estiga ple de cotxes estacionats.

Pel que fa a les noves edificacions que estan sorgint a la zona de Moreres, “seria molt interessant que formen part del barri, no que ens separen” observa Damià, que afegeix que s’ha de vigilar amb les noves infraestructures que venen perquè si no es planifiquen correctament, hi ha perill de què ens ofeguen, que ofeguen al barri.

I parlant del barri...

Creuen que actualment es té una visió de degradació de Natzaret que no mereix, expliquen que es fan moltes activitats culturals al barri. En tot cas, diu Damià, que és cert que hi viu molta gent major pobra i, a més, que no s’atenen algunes de les necessitats bàsiques del barri com l’habitatge o l’alimentació, encara que pensa que d’altres, com la salut, estan cobertes.

Sobre el seu habitatge...

Damià conta que, com que ells han passat per l’hospital i no tenen moltes forces, una dona s’encarrega de fer tot el que necessiten a casa seua. Catalina puntualitza que “Nosaltres tenim una cuidadora, no és criada, és cuidadora”, parla de la bona relació que tenen amb ella, que ha sigut veïna des de fa molts anys i que sembla la seua neboda.

Els dos estan d’acord en dir que viuen massa bé, sobretot comparant-ho amb les experiències d’habitatge anteriors, durant les seues primeres etapes al barri.

Actualment habiten només la planta baixa del seu habitatge, ja que és suficientment gran i compta amb totes les estances necessàries per al dia a dia. El motiu d’aquesta elecció ha vingut donada sobretot pel fet de no haver de pujar escales que, com Catalina apunta, els simplifica la vida.

Damià remarca que, si tingueren més energia, li agradaria acollir gent a casa de manera temporal a les habitacions que ells no utilitzen.