Sara ens explica que gràcies al fet que la gent del barri és molt activa, Natzaret gaudeix de bons recursos socials: té moltes associacions, el CEAM, el poliesportiu, el centre de salut, el centre juvenil, serveis socials… Les dues acorden que l’associació de veïns i veïnes és una meravella, ja que realment treballa per al barri.

A escala urbana...

Amparo assenyala la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha al barri, tot i que el centre està prou ben urbanitzat, puntualitza. Explica que les voreres són una limitació directa a la mobilitat de la gent gran i creu que seria millor opció incorporar, de manera més habitual, la fórmula de plataforma única. Critica també la falta de coherència entre l’existència de grans voreres per passejar al centre i alhora carrers sense asfaltar a la perifèria del barri (direcció la Punta i el port).

Conten que el paviment no sempre és el més adequat, com és el cas del de la plaça, que rellisca. Expliquen que molta gent major ha patit caigudes al barri justament per una urbanització deficient, per això eviten sortir quan fa mal temps.

Apunten una clara falta de bancs, tan necessaris perquè la gent gran puga parar a descansar. Ni tan sols el centre de salut en té. Sara explica també que a ella li han demanat directament que en col·loquen un davant del centre, on tampoc hi ha.

Pensen que Natzaret té llocs agradables per a caminar, com és el passeig de les Moreres, amb suficients bancs i ombra per a l’estiu, o altres per a estar -almenys amb potencial- com el parc davant de l’antic balneari Mar Azul, que s’ha anat deteriorant a poc a poc.

Ambdues opinen que el barri està ben comunicat pel que fa a transport públic, encara que molts veïns, diuen, pensen el contrari.

Coincideixen en el fet que la principal barrera física del barri són les vies del tren, concloent que si es pogueren soterrar, Natzaret formaria realment part de València. De fet, Sara explica, en to d’humor, que la gent major sent el barri independent a València, conta que és molt comú escoltar això de “vengo de Valencia”.

Sobre l’habitatge...

Sara ens comenta que un dels problemes més greus que observa a Natzaret és la falta d’ascensors per accedir als habitatges, finques antigues de fins a cinc pisos. Conta que coneix gent major que ha llogat la seua llar i s’han traslladat a una planta baixa del mateix barri. Ens explica el cas -no aïllat- de Rosa, que té dificultats en la mobilitat i es troba tancada al seu quart pis sense ascensor, només ix quan va a ajudar-la la seua amiga Isabel.

Per sort, hi ha també prou cases en planta baixa, que no tenen aquest problema d’accessibilitat, i a més a més li donen vitalitat al barri, Sara ens explica que moltes vegades veu als veïns asseguts fora al carrer “de xarreta”, cosa que no veu al centre de la ciutat.

Explica Amparo que encara que hi ha gent gran que reclama una residència per al barri, altres prefereixen conservar la seua independència, un espai propi, però amb els seus amics i amigues i els serveis necessaris propers, com és el cas de Natzaret, segons Sara. De fet, diu que moltes de les persones majors que viuen soles fan ús de la teleassistència, serveis a domicili o del programa “menjar a casa”.

Conten també que molta gent major reforma el seu habitatge per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats, canviant, per exemple banyera per plat de dutxa, o traslladant els espais d’emmagatzematge a espais més accessibles. Així mateix, expliquen que durant la pandèmia, la gent va començar a buidar el passadís de sa casa per convertir-lo en pista per exercitar-se, com elles mateixes recomanaven per telèfon.

Parlant de gent major...

Sara ens conta que es reuneixen sobretot a la plaça de l'església, just on solien muntar el mercat. Explica Amparo que de bon matí molts ja ixen a caminar, arribant fins i tot al Saler, vorejant les vies del tramvia.

Assenyalen que la vida és molt diferent del centre de València, més prompte és com un poble. Sara destaca la solidaritat entre el veïnat i l’ambient familiar del barri.

“Se ayudan, se conocen y se preocupan los unos por los otros,

sobretodo por las personas mayores que viven solas”

Comenta Amparo, en canvi, que la nova zona de Moreres, que està sent habitada per gent més jove, té un caire més individualista, ja que en general fa el paper de ciutat dormitori.

Acorden que, si les seues condicions personals són favorables, la gent gran pot viure bé a Natzaret, poden tindre una vida tranquil·la.

Descobrim el CEAM…

Sara explica que el CEAM per a molta gent major del barri és la seua segona casa, encara que Amparo matitza que no tothom el coneix “piensan que es el hogar del jubilado”.

Al centre acudeixen usuaris a partir dels seixanta anys -i sense límit-, el que representa un ampli rang d'edats, és per aquest motiu que realitzen tallers adaptats a les diferents edats.

Tot i que fan tallers a les vesprades, diuen que els més concorreguts són els del matí. Sara explica que Natzaret té molta vitalitat durant el dia.

Ara que parlen amb les persones per telèfon (a causa de la situació de pandèmia), els transmeten com troben a faltar les activitats del centre i reunir-se amb els amics allà.